Gestiona el teu insti

Ara mateix tens la possibilitat de fer de director/a del teu insti... per començar et donen la oportunitat d’organitzar l’aula de plàstica i dibuix! Què creus que hauria de tenir? Tens tots aquests elements per començar, si vols pots afegir moltes coses més...

Pots proposar tot allò que et sembli, decidir quants alumnes hi haurien d’anar.. o quants professors! On es posarien, quantes hores es faria? 1/2h, 1h, 2h, 3h... 25h?

Ja veus, el teu insti a la teva mesura!

13 comentarios:

Anónimo dijo...

Un gran espai ben il.luminat, que tengui les parets de color groc pastel.
Hi hauria els elements bàsics com ara: pissarra, projectors, papeleres( per tenir l'espai aseat) i aixetes per una netetja personal i del material.
L'aula ha de disposar de taules grans i tamburets. Cada taula amb un ordenador portàtil més una "tableta gràfica" per dibuixar amb més facilitat.
I una bona conexió a internet.
Disponibilitat d'una mini biblioteca, per a la consulta de qualsevol qüestió.

En relació a l'assignatura de visual i plàstica:
- 4-6 hores a la setmana, 2-3 hores per dia.
- 2 professors com a màxim.
- 20 alumnes com a màxim.

Nota: 2 ó 3 sortides culturals al mes.

Alumne del cap.
Març 2008

Anónimo dijo...

Una classe amplia on la movilitat per l'espai sigui fàcil i dinàmica, dividida per una zona de treball, composta per taules i cadires (els tamburets fan mal a l'esquena)i si es te pc/mac molt millor i per una altre part la zona de proces, amb caballets d dibuix i pintura, un minitorcul, i zona de neteja.

El material... Projectors, sistema de navegació, llibres de consulta (q no sigui la tipica eciclopedies)i treballs d'alumnes per poder consultar o possar en comú.

Respecte la temporalització, dos sessions a la setmana d 3h, amb uns 20 alumnes i ha poder ser amb un professor i mestre de taller en les ocasions que es necessiti.

Respecte a les sortides una al mes i aportacions d'experiencies amb gent de fora l'escola.

Meri

Anónimo dijo...

Per a mi, l’aula d’Educació Visual i Plàstica és un espai més on crea dinàmiques de treball que han d’afavorir les experiències d’aprenentatge. Els elements que els composen poden ser molt diversos; a més dels objectes físics que ens acompanyen a la nostra feina, m’agrada pensar que el principal és l’element relacional que implica la presència i activació dels subjectes implicats a l’aprenentatge significatiu. Jo afegiria, a més dels objectes (els materials curriculars), els subjectes (professors, professores, i alumnes), perquè a la fi, som nosaltres els responsables de construir el coneixement a l’espai de l’aula. A mi m’agrada definir el currículum escolar com a realitat interactiva en els termes en què el defineixen Connelly i Clandinin (1992); en aquest sentit, es defineix a través de formes de relacions i accions, atenent a com el coneixement és viscut, creat i traduït interactivament a l’aula per docents i alumnat.
Fernando

jordi dijo...

La conformació de l'espai és important, però aquesta acostuma a venir donada per les característiques de la istitució. El que si podem, i com si de dissenyadors d'interiors es tractés, és remodelar i reconfigurar aquest espai per a millorar el clima de treball de l'aula.
Posats a somiar, diria que 10-12 alumnes seria ideal, tan per a poder fer dinàmiques de grup com per a poder fer seguiments individualitzats de tots els alumnes.
Però com a director, en el que gastaria més temps i esforços és en la sel·lecció i formació dels professors. En funció de la seva personalitat, la seva formació, la seva forma d'entendre l'educació, l'assigantura o la relació amb l'alumnat els aprenentatges seran uns o uns altres.
En funció de la mirada, criteri, recursos, formació i experiència del docent (de qui en el fons dependrà el que succeeixi entre aquelles 4 parts, i no del director) els alumnes podran gaudir o patir de les situacions d'aprenentatge que sigui capaç d'organitzar i mobilitzar.
Potser no calen tants recursos com més imaginació i estar al dia de les experiències exitoses que d'altres han portat a terme i veure com som capaços d'integrar-les o adaptar-les als nostres contextos particulars.
Però tenim clar què busquem i perseguim?
Com ho hem de fer per obtenir els millors resultats possibles (no en producció, sinó en aprenentatges)?
Com podem aprofitar tot el nostre i el seu (el dels alumnes) potencial?...
Hi ha moltes preguntes que ens podrien ajudar a dirigir les nostres passes, així com espais per a la reflexió conjunta i per a compartir experiències enriquidores.
Sabrem trobar-les o generar-les?

jOrdi

Anónimo dijo...

pos ni idea...

grans taules totes alineades amb les finetres per sempre (en lo mes posible) aprofitar la llum solar. taules amples per tenir espai suficient, amb dos calaixeres (o algu rollu estanteria) per gurdar totes les coses pq utilitzeu mil! jejeje
k tota una paret fos pisarra, aixi no cal borrar ja k segur la utilitzeu molt, nuse...

un terra de material especial o les parets per poder-ho utilitzar com a base....

Sandra

Anónimo dijo...

Bàsicament el fet de tenir un espai d'experimentació i treball, deixant de banda les estructures clàssiques d'altres matèries.Entenen l'espai com a context on ens permeti d'esarrollar qualsevol activitat i que ens evoqui a la total llibertat creativa. Per tant es impresindible tenir un espai pròpi.On el materials utilitzats siguin diversos i l'espai tingui la capacitat de modular-se a cada situació.
En el tema més acadèmic remarcar la durada anual i estar en constant relació amb els temes socials d'actualitat.

Abel

Elena, mestra de primària dijo...

A la majoria de les escoles públiques no hi ha un espai específic destinat a la plàstica. Normalment es fa a l’aula ordinària, però posats a pensar en un ideal diria que ha de ser un espai gran, ben il•luminat, amb dues parts diferenciades. Una, amb taules individuals, però de format més gran a l’habitual on l’alumne pugui trobar-se còmode i on es puguin encabir els estris necessaris pel seu treball. L’altra part hauria de ser versàtil, de manera que hi hagués un espai sense mobiliari fixe per treballar en grup o poder fer murals grans. (Seria útil tenir uns cavallets amb taulons per organitzar l’espai quan calgués).
Les cadires i les taules haurien de ser regulables per adaptar-les als alumnes dels diferents cicles.
També hi hauria d’haver uns armaris on trobar el material comú (paper, cartró, teles, material de reciclatge, llapis, pintures...), necessari per treballar amb diferents tècniques. Això enriquiria, per exemple, els matissos en les pintures, doncs si cada alumne porta el seu propi material, la gamma de colors que en fa servir són limitats a la capsa de colors, tèmperes, ceres, retoladors, etc., que trobi al mercat.
Això suposa que hi ha d'haver un control seriòs de l'inventari de l'aula i un responsable del material.
És imprescindible que a l’aula de plàstica hi hagi una pica gran amb aigua i altres estris de neteja.
Les sessions a les àrees d’educació artística han de ser prou llargues ( a primària no més d’una hora i mitja) com per tenir temps d’expressar-se lliurement. Hi ha treballs que es comencen i s’acaben en una sessió i d’altres que en poder ocupar més d’una, així que s’ha de ser flexible en aquest sentit.
I per últim els mitjans externs, com un ordinador connectat a internet, un canó de projecció, un equip senzill de música i una pissarra tradicional o velleda. Cal recordar que la Plàstica no es treballa en sí com una disciplina sinó que la majoria de vegades els treballs que es fan formen part d’un centre d’interès que tant es pot aplicar a les matemàtiques com al llenguatge. És a la fi, un mitjà més d’expressió. I el nombre d’alumnes, com tot, en un grup que no supera esl 20 alumnes es treballa millor.

Anónimo dijo...

Demanar per demanar l'aula de visual i plastica tindria que ser un espai gran i lluminós, per poder dividir-lo i estructurar les taules i les cadires depenent de la funció de la clase, si volem fer un cercle amb les taules o fer dos grups...
Material impresindible: caballets, taules de dibuix, projectors, pisarra, molt important tenir una pica amb aigua per llimpiar els materials i armaris per poder posar el material plástic, a mes a mes unaltre espai per poder guardar totes les carpetes sigui kin sigui el tamany. I com a últim punt pues estaria molt pero que molt be tenir una petita saleta completament blanca per a exposar els treballs realitzats a l'aula i experimentar d'aquesta manera amb el mon expositiu, així doncs en aquesta saleta tindria que haber una bona iluminació artificial per a enseñar la importáncia de la llum en les obres...
Les clases de visual i plástica tindrien que ser de 4 hores mínim, ja que amb menys hores no dona temps ni de treure la carpeta.
Mínim dos dies per semana, i poder dividir l'aula si la cantitat d'alumnes es molt elevada.
Tot això sense posar-nos a demanar les aules anexes a l'espai de visual i plástica com serien: aula de grabat, laboratori de fotografia , i unltra aula per a ordenadors!!

I despues de somiar, pues parem a pensar que totes aquestes coses que estem demanant ja podem fer 200 instancies que sempre estirem en la ultima posició i que les nostres peticions sempre serán secundaries, sino son terciaries, aquest món, per desgracia es bastant tercermundista i tindrem que buscar-nos la vida.

Una somiadora!!!

Anónimo dijo...

Bé, començant per la disposició i estructura de la classe crec que és important aconseguir una aula ben il•luminada preferiblement amb llum natural abans que amb llum artificial. La percepció dels colors varia de manera susceptible segons el tipus de llum a la que queden exposats de manera que ho trobo un tema a tenir en compte en el cas d’una aula d’educació artística.
Per aquest motiu seria important ubicar-la en la zona Sud de l’edifici per tal de que rebi el major nombre d’hores possibles de sol i equipar-la amb uns bons finestrals (amplis).

Al mateix temps seria necessari que disposés d’un bon sistema de ventilació i aïllament per evitar que en dies assolellats i calorosos la classe es converteixi en un forn. Un sistema eficient de cortines para-sol o persianes dissenyades amb aquesta finalitat farien possible aprofitar la llum natural o aïllar-nos de la calor quan fes falta.
Potser també cal tenir en compte ara que es parla tant de la sostenibilitat, que una aula amb més llum natural es un espai amb menor consum energètic.
Finestres grans amb vistes a l’exterior, també col•laboren a incrementar la sensació d’espai.

Pel que fa a l’equipament del que ha de disposar, crec que seria interessant tenir un espai d’emmagatzematge de totes les eines i materials a utilitzar. Un espai que hauria de ser comú i del qual se n’hauria de responsabilitzar un alumne que podria variar cada mes, per exemple.
Un encarregat que, amb la supervisió del mestre, procurés que estigués tot en ordre i que mai manqués de res necessari per iniciar la classe.

Per altra banda, en un lloc proper a aquest espai comú podria existir una zona on els alumnes poguessin guardar els treballs que no han pogut acabar, com per exemple uns armaris amb prestatgeries. Aquesta zona hauria d’estar separada per cursos ja que l’aula la ocupen nens de diverses classes.
La zona de treball estaria bé que no fos una sola si no que variés segons la tècnica que es fa servir. Disposar de taules amplies per fer segons quins treballs més “nets”, però també tenir una superfície mes soferta per suportar les tècniques mes susceptibles d’embrutar-ho tot com la pintura, el fang, les ceres...

També estaria bé disposar d'un ordinador amb internet a classe per poder ensenyar als nens exemples de treballs i tècniques que es poden trobar a la xarxa. Pot ser una font d'inspiració per a ells.

I per acabar....alumnes màxims? Es pot dir 5? No queda creïble? Doncs diré que els màxims sense arribar a permetre que la classe i els recursos es quedin petits i la paciència del profe s’acabi.

Salut

Un mariner sense vaixell

Anónimo dijo...

L'aula de plàstica... per començar hi hauria de ser sempre; petita, gran, verda, plena, bruta, amb finestres..o com sigui! però que hi fos. Malauradament, no sempre és així i crec que és un espai necesari i imprescindible.

Posats a demanar, millor que sigui amplia i lluminosa per poder treballar comodament i escampar tot el material necessari.

Una pissarra, un projector, 3 o 4 ordinadors (amb els programes que es puguin fer servir), unes estanteries, pica, i alguna taula (la cadira és anecdòtica) crec que és lo indispensable. A partir d'aquí, opino que és el mateix grup-classe que ha d'anar nodrint l'aula segons les necessitats, les activitats proposades i els requisits de l'assignatura...

Es molt important que els alumnes també participin en "la gestió" de l'aula: se la faran seva, s'involucraran i treballaran més a gust... d'aquesta manera, poden portar coses, proposar material o per exemple, pintar les parets (pot ser un exercici interessant).


Per altra banda, 1.30h per classes d'ESO i 2h per Batxillerat. Dins d'aquestes hores la gran majoria ha de ser pràctica; però sóc del parer que mai ens podem oblidar de la teoria... és la base, per on començar.

I profes... depenent dels alumnes. Ideal 2! La plàstica o l'art requereix una atenció molt personalitzada i a més, sempre és bo veure punts de vista diferent en una area tant subjectiva com és aquesta...



Projecte de profe (alumne del cap)

Anónimo dijo...

la meva aula de plàstica hauria de ser primer de tot gegant. ho dic per tal que hi pugui cabre tot el que hi voldria posar. primer de tot trobo que ha d'haber unes quantes aixetes per la neteja tant personal com del material, així com sabo, toballoles, productes de neteja, al mateix temps que escombres i fregones! que consti que no sóc maniàtica de la neteja, però sempre que he fet plàstica ho he trobat a faltar.

l'aula hauria de tenir unes taules molt grans per tal de poder treballar amb tranquilitat i comoditat. suposo que el que més m'agradaria seria seure amb tamburets.

l'aula hauria de tenir una bona il·luminació tan natural com artificial.

i a més a més de tot el materail plàstic que ens pugem imaginar també material TIC per tal de completar la nostra ensenyança.

crec que amb aixó ja estaria més o menys!!

una docent

Anónimo dijo...

Una aula de plàstica a part de tenir una pica (per si s'utilitzen pinzells )necessita d'unes taules grans i comodes per poder treballar. Sóc partidari que el material informatic (ordinadors, camares, etc.) estigui separat en una altra aula "l'aula d'informatica". En el cas que algun treball de plàstica es requeris utilitzar algun d'aquest material la classe ja es traslladaria aquell dia concret a l'altre aula.

Un professor i no més de 20!!

professor de primaria

Anónimo dijo...

És important tenir un espai dedicat a la visual i plàstica o a l'art. Aquesta materia requereix unes condicions diferents d'altres assignatures; per això el plantejament de tenir una aula diferent. Inclus diria que n'hi hauria d'haver més d'una d'aula, com per exemple: la de plàstica, la de visual (amb aparells com camares fotografiques, de video, minilaboratori de foto), etc,per garantir el bon aprenentatge de diferents disciplines relacionades en aquesta area.

A part de les multiples possibilitats que et pot donar una aula d'aquest tipus no s'ha d'oblidar que a les aules aprenen el que passa fora, al carrer. PEr aixo, molt sovint (miniiim dos cops per mes) faria sortides perque els nens i nenes estiguessis en contacte amb el que realment es fa, el que es mou, que hi ha. No ens podem quedar tancats dins l'escola.
Un bon exerici per exemple seria la interaccio entre escoles: des de projectes comuns, a treballs compartits, etc.

Aquest son dos dels molts temes que es podrien tocar "gestionant la teva aula", que he cregut dels més importants.

Educador d'art en el temps de lleure (escoles d'art, casals i tallers)